No sería la primera vez, ya lo hicieron en 2011 con Leonard Cohen. Creo, sinceramente, que ya es hora de que alguien mueva la nominación de Serrat al Principe de Asturias de las letras. Decidme un poeta vivo o muerto de quien los españoles nos sepamos de memoria tantas poesías en castellano y a la vez tantas en catalán.
Mil versiones de sus versos a cada una más impresionante. Mil traducciones. Yo aqui aporto mi traducción libre de una canción como Menuda cantada en la voz de la grandiiiiisima Silvia Perez Cruz. Que es una preciosa poesía del amor cotidiano al estilo de garcia montero. Ese amor que viaja en metro y vola entre ocells.
Menuda de Serrat Original
Mil versiones de sus versos a cada una más impresionante. Mil traducciones. Yo aqui aporto mi traducción libre de una canción como Menuda cantada en la voz de la grandiiiiisima Silvia Perez Cruz. Que es una preciosa poesía del amor cotidiano al estilo de garcia montero. Ese amor que viaja en metro y vola entre ocells.
MENUDA Serrat (En traducción libre del chicodelaconsuelo, disculpen el atrevimiento)
Piensa en mi pequeña piensa en mi
cuando las brujas te despierten de mañana
no podré hacer más dulce tu café
ni arroparte cuando el frío te arañe
pero piensa en mi, mi niña, piensa en mi.
Piensa en mi, cuando no te llegue el sueldo
y cuando te apretujen en el metro camino del trabajo.
Llévame bordado en tu blusa
o pintado en tu sonrisa de carmín
llévame como colgante
o engarzado en tu anillo
pero déjame que vaya a tu lado, mi niña,
déjame ir contigo.
entre alegrías y penas
abrazado a ese poema que lees a escondidas.
Bostezará perezosa la ciudad
mientras abres las ventanas del despacho,
y cuando sea la hora,
harás que vuelen libres los pájaros
que hacen nido en tus cabellos
porque bien sabe tu corazón
que el pájaro enjaulado muere.
Ellos me traerán entre sus plumas
tus sueños y pálpitos
y me llamarán con sus picos
golpeando el vidrio de mi cristal
para contarme entre trinos
como mi pequeña y blanca flor
se marchita entre esas cuatro paredes
Me cuentan como se malgasta la primavera
si no sales a pasear
déjame salir contigo, pequeña
déjame ir contigo
donde quiera que tu
vayas.
Y enciende esa cara con alegría
porque todavía
tenemos
el camino que tus pájaros
nos marcan
para volarlo juntos
tu y yo.
Menuda de Serrat Original
Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.
I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.
Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.
I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.
I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.
Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.
I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.